Tanques

Fent el repassonet diari al lector de feeds m'ha fet taaanta gràcia aquest post de The Dilbert Blog que he decidit traduir-lo:

Molts americans volen una tanca a la frontera amb mèxic per a mantindre fora als immigrants. Israel està construint una tanca per a mantindre fora als terroristes. Aràbia Saudí està pensant en construir una tanca per evitar que entres iraquis.

Què he de fer per invertir en tanques??

Em sembla que és només una qüestió de temps que algú faça la següent deducció:

1. Iraq està ple de terroristes
2. Els terroristes no tenen avió propi
3. Els terroristes no són bons saltant parets.
   

No podem construir una tanca al voltant d'Irak i esperar que es converteixin en australians amb el temps? Podríem estar al principi de la millor operació trampa de la història, ara que hem enganyat astutament a la majoria dels terroristes per a congregar-los.

Si tots els paisos que s'enfronten al terrorisme ho deixaren tot i començaren a construir la tanca el més ràpid possible, tothom col·laborant, com a màxima prioritat, quant costaria construir la tanca? Sembla que la relació cost-benefici seria favorable comparat a deixar eixir algun dia a tots eixos terroristes.

Els iraquis parats podrien fer la major part de la feina. Això propulsaria l'economia. Llavors, després de que la guerra civil es resolga sola, el dictador iraqui que guanyara es carregaria al-Qaeda en més o menys una hora.

Vale, vale, no heu de donar-me totes les raons per les que aquest plan no funcionaria. Només el menciono per a que el pugueu comparar amb el que ixca del Baker Report que eixirà en uns dies. Estic intentant ser optimista, però tinc el pressentiment de que no serà molt millor que el plan de la tanca.

Scott Adams

En fin, genial...

Pedrades al cap

Quan va fer la (afortunadament extinta) mili mon pare tenia un company que era més o menys de la zona de Traiguera. La qüestió era que l'home tenia una forma de parlar molt divertida, i deia frases com "Al cap no peguèssiu!!". Els companys, clar, li pegaven al cap només per a sentir la frase...

El que vinc a voler dir és que a este home, com a qualsevol, no li feia cap gràcia que li pegaren al cap. Pues imagineu-vos si enlloc de pegar-vos vos tiren pedres (que, com Dani, que és geòleg, vos dirà millor que jo, estan dures com una pedra)... i si enlloc de fins que digueu la frase graciosa és fins a matar-vos.

Pues això passa a Iran estos dies. Mireu el que els passa estes bones dones:

Parisa. Detenida en abril de 2004. Confesó el cargo de adulterio afirmando que su esposo la había obligado a ejercer la prostitución porque eran muy pobres. Posteriormente se retractó de la confesión. Condenada a muerte por lapidación tras ser declarada culpable de adulterio.

Iran. Cuando la policía la interrogó en relación a un homicidio, confesó, según los informes, haber cometido adulterio con el hijo de los vecinos. Posteriormente se retractó de la confesión. A pesar de las apelaciones de su abogado, el Tribunal Supremo confirmó su sentencia en abril de este año.

Khayrieh. Según informes, sufría violencia a manos de su esposo. Fue condenada a morir lapidada por adulterio. Khayrieh ha expresado: “Estoy lista para ir a la horca, pero no deben lapidarme. Podrían estrangularte, y morirías, pero es muy difícil soportar que te arrojen piedras a la cabeza”.

Shamameh. Sus hermanos y su esposo mataron, al parecer, a un hombre al que encontraron en su casa, y casi la matan también a ella, pues la apuñalaron con un cuchillo. Condenada a muerte por lapidación tras ser declarada culpable de adulterio en junio de 2006.

Kobra. Según parece Kobra fue obligada a ejercer la prostitución por su esposo, heroinómano que la trataba con violencia. Tras recibir una brutal paliza, Kobra contó a uno de sus clientes que quería matarlo. Tras el asesinato del marido, el cliente también acusado de asesinato, fue condenado a muerte pero ha sido indultado por la familia de la víctima, a la que pagó una indemnización o diyeh (dinero de sangre).

Soghra. Fue condenada a lapidación por adulterio y a 15 años de prisión por complicidad en el asesinato de su esposo, Abdollah. Primero deberá cumplir la pena de cárcel y posteriormente su sentencia indica que será lapidada.

Fatemeh. Fue condenada a muerte por lapidación por mantener una “relación ilícita” con un hombre. La causa está siendo examinada por el Tribunal Supremo.

Pues això... obviant el fet de que una es diga Soghra i que això tinga la seua gràcia... a estes dones les volen matar a pedrades. Acosteu-vos a la web d'Amnistia Internacional i signeu. Va, que no costa res.

Josh

És el que té estar temps sense deixar posts, que cada vegada tens més coses per a dir... però bueno, de moment només parlo del concert de Josh Rouse... el divendres passat a València (si, els que me coneixeu sabeu que anar a la ciutat abans coneguda com a Blavència ara me costa poc...). En fin, tots el que no el conegueu val la pena que, encara que siga per eMule, i concretament 2 discos: "1972" i "Nashville". Increïble que no siga més conegut...



(per cert, el video l'he gravat jo amb la càmera de fotos)