Esquizofrènia
Dia de festa: els companys, un de festa, l'altre a casa i l'altre amb la novia. I jo aci, a Reus, acurrucat baix d'una manteta, mirant Anatomia de Grey. Per cert, Roge, Glo i companyia van de llet. Com es disfressa algú de llet? Pues bàsicament vestint-te i pintant-te de blanc. Això, que per a vosaltres i per a mi és un anti-mimo (clar, no s'han d'estar quiets...), per a ells, pobres infeliços, dispostos a enfrontar-se a mils de bromes sobre la composició del semen (ja sabeu com som els estudiants de Medicina per a estes coses), és disfressar-se de llet. Allà ells.
Suposo que per a qualsevol universitari mig el fet de disfressar-se de llet i emborratxar-se és un planazo. I això, clar, em fa pensar si sóc l'universitari mig. És més, qui és? Quina carrera estudia? Clar, és completament diferent un estudiant de Medicina (freak, pijo i estudiós) que de... Història de l'art (Magui no me odies). I... quines notes treu? Suposo que sempre un 5, així que sempre aprova (bé, segons la carrera que faça, a la meua s'aprova amb un 7). Si sempre aprova, ja no és l'universitari mig...
Però estic divagant. El que venia a parlar jo és de la necessitat contradictòria de creure'ns especials. Tothom creu que és completament diferent a la resta, que no necessita les mateixes coses, fins i tot parlem de "la gent" en un tonillo de veu despectiu. Però clar, ningú vol ser diferent tampoc, volem tindre tot el que tenen els altres, ja ho deien Travis:
The grass is always greener on the other side
the neighbour's got a new car that you wanna drive
and when time is running out you wanna stay alive
we all live under the same sky
we all will live we all will die
there is no wrong
there is no right
the circle only has one side
(La herba sempre és més verda a l'altre costat
el veí té un cotxe nou que vols conduir
i quan el temps s'acaba vols mantindre't amb vida
Tots vivim sota el mateix cel
no hi ha res dolent
no hi ha res bo
el cercle només té un costat)
En fin, esquizofrènia.
El que em recorda la famosa frase pseudofilosòfica (que ve molt al cas donat l'examen de Psiquiatria que tinc dissabte): "Són ells els bojos o som nosaltres?". Molt fàcil. Ells. La nostra versió concorda.
Suposo que per a qualsevol universitari mig el fet de disfressar-se de llet i emborratxar-se és un planazo. I això, clar, em fa pensar si sóc l'universitari mig. És més, qui és? Quina carrera estudia? Clar, és completament diferent un estudiant de Medicina (freak, pijo i estudiós) que de... Història de l'art (Magui no me odies). I... quines notes treu? Suposo que sempre un 5, així que sempre aprova (bé, segons la carrera que faça, a la meua s'aprova amb un 7). Si sempre aprova, ja no és l'universitari mig...
Però estic divagant. El que venia a parlar jo és de la necessitat contradictòria de creure'ns especials. Tothom creu que és completament diferent a la resta, que no necessita les mateixes coses, fins i tot parlem de "la gent" en un tonillo de veu despectiu. Però clar, ningú vol ser diferent tampoc, volem tindre tot el que tenen els altres, ja ho deien Travis:
The grass is always greener on the other side
the neighbour's got a new car that you wanna drive
and when time is running out you wanna stay alive
we all live under the same sky
we all will live we all will die
there is no wrong
there is no right
the circle only has one side
(La herba sempre és més verda a l'altre costat
el veí té un cotxe nou que vols conduir
i quan el temps s'acaba vols mantindre't amb vida
Tots vivim sota el mateix cel
no hi ha res dolent
no hi ha res bo
el cercle només té un costat)
En fin, esquizofrènia.
El que em recorda la famosa frase pseudofilosòfica (que ve molt al cas donat l'examen de Psiquiatria que tinc dissabte): "Són ells els bojos o som nosaltres?". Molt fàcil. Ells. La nostra versió concorda.
escrit per Javi Sorribes a les 12:22 a. m.
1 Comentaris:
El teu post m'ha fet recordar una conversa de "Heroes". Un diu "She's not like the rest" i l'altre contesta "Everyone's like the rest...That's why they're the rest!". Jejeje.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home