Embriagaos - Charles Baudelaire

Bueno, en algun tipo de pique en David (podeu vore el seu Blog fent clic al link que veieu a la dreta), ací va un apartat literari, encara que frívol...

EMBRIAGAOS

(De El Spleen de París)

Hay que estar siempre ebrio. Esto es lo único. Para no sentir el horrible fardo del tiempo que rompe vuestros hombros y os inclina hacia la tierra, hay que emborracharse sin tregua.
¿De qué? De vino, de poesía o de virtud, como gustéis. Pero embriagaos.
Y si alguna vez, en la escalera de un palacio, o en el borde de un foso, o en la soledad melancólica de vuestro cuarto despertáis ya disminuida o desaparecida la embriaguez, pedidle al viento, a la ola, a la estrella, al pájaro, al reloj, a todo lo que huye, a todo lo que canta, a todo lo que habla, preguntadle qué hora es.
Y el viento, la ola, la estrella, el pájaro, el reloj, os contestarán: "Es hora de embriagarse. Para no ser los esclavos martirizados por el tiempo, embriagaos constantemente. De vino, de poesía o de virtud, como gustéis."

Està xulo, no? A vore quan arribo a casa i edito el post, que sense foto queda molt soso... Per cert, recordeu-me que algun dia vos explico com heu de fer per estar actualitzats de la meua vida. Ah! I recordeu que temporalment no tinc mòbil i per tant estic incomunicat...

Tot és bonico

Bueno, donat que este és el primer post que no porta ni signes d'admiració ni punts suspensius al títol, dec d'estar molt segur del que estic dient. Pues sí, la vida és bonica però a vegades complicada, que dien aquells, però la veritat és que, encara que sone raro, tot me va bé. Bueno, és cert que en el terreny sentimental me podria anar millor, però bueno, com diu la gent d'ací (que estic a Reus, eh?), ja ens hi està be!

Però anem per parts. En el terreny acadèmic, pues he aprovat l'assignatura que me quedava pendent i que, bàsicament, lastrava la meua vida, pel que ara sóc un estudiant de 4t de ple dret i en unes ganes d'estudiar increïbles. Per cert, ja vos he explicat com funciona, no? Pues les meues notes són 5, 8'8 i 10, el que fa una mitja de 7'933333... Sóc el amo... I avui he començat les pràctiques, i han estat guais, bueno, a mi m'agraden, per al comú dels mortals no seria més que un grapat de gent mala.

Segon: avui faig anys! Si senyor, a tots els que no me feliciteu, que sapigueu que vos odio a mort i que vos tiraré una maldició que morireu d'una forma espantosa. En realitat, no se'm dona molt bé tirar maldicions, així que com a molt vos adormireu al sofà després de dinar, mirant els Simpson.

La foto és d'un dels meus millors amics, que és el peluche de Epi que me van regalar estos perduts. Clar, és un bon amic perquè mai me porta la contrària, i sempre està content. El qual resulta prou siniestro...

Ah! Celebració del cumple. Per molt que m'esforço, no entenc a la gent que no vol celebrar el seu cumple. Vull dir, a qui no li agrada reunir un montó de gent que li diu que el vol un muntó i que li regala coses?? Pues això, més diverses sorpreses de calibre majúscul, va ser el meu cumple. I, si la intuició no me falla, vos aviso a tots que les sorpreses encara no s'han acabat. I no, no és el que esteu pensant.

Me pareix que me'n he d'anar, que he de buscar piso. Au, porteu-vos bé...

Historieta...

Jejejjeje, ja vos pensàveu que vos haurieu lliurat de mi? Pues no! La veritat és que ara hauria d'estar estudiant, però porto tant de temps estudiant que no sé si el fet de que hui estudio o no té alguna importància... A més, he d'anar a la pelu a demanar hora... I estic a l'Abadia, això vol dir que fins que no arribo a casa i edito el post no tindré foto... (quan llegiu açò ja estarà editat)
Com promet el títol, i abans de que se m'oblide, ahi va una història divertida...

Una variante de las hipótesis sobre los alucinógenos surgió en los Estados Unidos, para explicar los famosos juicios de brujería incoados en Salem, Massachusetts, a comienzos de la década de 1690. Linda Caporael sostuvo en un artículo publicado en 1976, que la caza de brujas de Salem fue producto de un envenenamiento fortuito con cornezuelo. El cornezuelo es un hongo parasitario del centeno, que contiene una droga similar al ácido lisérgico, con un diez por ciento de la potencia de su variante artificial, el LSD. El envenenamiento con cornezuelo aparecía bajo dos formas: gangrenosa (el fuego sagrado de la Edad Media) y convulsiva. Esta última manifestaba varios síntomas: alucinaciones, cosquilleo, asfixia, picazón. El centeno se sembraba en Massachusetts en abril, se cosechaba en agosto, se ingería a partir de diciembre. El frío y la humedad del invierno de 1691 facilitaron la aparición del cornezuelo, en tanto que la sequía de 1692 produjo el efecto contrario. Las muchachas de Salem comenzaron a manifestar síntomas extraños en diciembre de 1691. Los síntomas desaparecieron de repente un año después. Las afectadas por visiones y convulsiones obtenían su centeno de la zona más húmeda del condado. Joseph Bayley y su esposa visitaron la casa de los Putnam. Tanto la esposa como la hija de Putnam padecían trastornos. Bayley desayunó abundantemente y durante el viaje de regreso a su casa sufrió las primeras visiones: estaba convencido de haber sido volteado de su caballo por una bruja. Su mujer, que no había desayunado en casa de los Putnam, no vio nada. Claro que la tesis de Caporael provocó un debate de revistas científicas norteamericanas. Spanos y Gottlieb negaron, en base a argumentos técnicos, que la afección sufrida por las jóvenes convulsas de Salem fuera ergotismo.

Això vol dir que no eren bruixes, eren hippies!!! Bueno, ara va el que explica la meua vida... Clau ja se'n ha anat, i jo tinc el primer exàmen demà. Tinc 3 parts (dies 7, 12 i 13) i cadascuna val el 33% de la nota, necessitant un 4 de cada part per a fer mitja. S'intentarà, jo confio en que si que ho aconseguiré... Enguany fins i tot m'he aguantat un poc per a fer propòsits d'any nou (que, com tots sabeu, es fan a Setembre), aixi que m'esperaré al cumple ja per poc...

Eixa és una altra... el 21 de Setembre faig anys!!! 23 anys ja... no sé si això vol dir algo, però els que me coneixeu sabeu que a mi això de donar significats trascendentals a les xifres no me va molt. Així que suposo que tot se quedarà en la primera i última farra de l'estiu i en el possible inici del projecte Jalapeño (Clau ja sap el que vull dir)... encara estic fent la llista de convidats, però de moment ja en tinc uns 20. Crec que el numero està bé, que després sempre se raja gent i queden uns 15, que està bé...

Bueno, ja per acabar, la foto és meua (+ Dario Simó + Jorge Bellmunt), i es diu el fantasma de la violencia... espero que vos agrade... ja sé que és un poc dura, però era la idea...

Bueno, s'està allargant molt el post, així que ho deixarem estar i ja vos dic algo més. Per cert, deixeu comentaris o vos mataré!!!