04 de juliol 2006

Jo no t'espere

Suposo que avui és dia, després de saber que esteu tots bé, de parlar de València. Abans que res condolències i critiquem un poquet... al govern. No només a este, a tots!! Perquè cada vegada que passa algo així sempre apareix algú del govern "anunciando ayudas". No vull ser borde amb un col·lectiu tan putejat com este, però... ayudas de què??

Què passa, que si avui el meu germà tornant en la moto de currar s'empastra contra la rotonda del monument a les gaiates, o si Clau i jo esta vesprada de camí a la platja ens traguem un camió a l'autovia d'accés al port, algú pagarà als meus pares? Pues no, perquè només ens matem nosaltres. Això si, si enlloc d'empotrar-se contra una rotonda s'empotra contra una excursió d'un colegi i se'n carrega 52, llavors si, ajudes per a tots!! Mira, ho sentisc molt per les víctimes, però és un accident, o ajudem a tots o a ningú.

I ara parlem de Benet, al fil del que ja va dir (i es va comentar al seu blog) Dani. Ai, Benet, Benet, cuanta faena ens donaras. Per cert, suposo que a estes altures ja heu vist la imatge, cortesia dels amics de Jo No T'espere, col·lectiu molt educat però en contra de que un país laic es gaste estos diners en la visita del Papa. I, com li deia a M l'altre dia, vosaltres vos esteu gastant la pasta en que el Papa vaja a la vostra ciutat. Jo, me la estic gastant en què vaja a la vostra!!

I a mi que no m'expliquen la història de que és un lider religiós. Si algú és catòlic i vol veure al seu líder, que se pague (o li pague a ell) el viatge. Jo passo.

Bueno, el cas és que ningú sap quanta pasta ens estem gastant, perquè l'amic Camps s'ho calla (si em permeteu l'expressió) com un puta. Però bueno, estic d'acord amb esta campanya publicitària, continuem-la. Agafem la llista de dictadors de tot el món (si no en trobeu segur que a l'informe 2006 d'Amnistia Internacional n'hi ha un cabàs) i els anem convidant, a un cada mig any, deixant-nos esta pasta en rebre-los. Tranquils que pronte sabran tots on està València...

I, per favor, C9... calleu-se ja! Açò ja se'n passa. No doneu notícies ni nacionals ni internacionals, vos limiteu a parlar de: Benet, Camps, Copa Amèrica i València FC.

11 Comentaris:

Blogger Javi Sorribes va dir...

A vore... per parts...

1. Democràcia (almenys segons la wikipedia en castellà) implica sobirania popular, i al Vaticà hi ha una sèrie de gent nombrada pel papa (important, no triada pel poble, allò no és el congrés) que nomena al successor. Per tant, no és democràcia.

2. Una democràcia requereix reelecció periòdica dels governants... ¿o Chaves a Veneçuela i Ben-Ali a Tunísia són demòcrates? No senyor. Els càrrecs vitalicis i la democràcia es porten prou mal. Ací podria parlar del rei, però el que interessa ara són els caps de govern... i diu la Wiki: El Papa concentra en su persona la plenitud de los poderes legislativo, ejecutivo y judicial..

3. Qui te faça gràcia és igual. Esta crítica la faig jo, i si xafo una església és per respecte a la persona que es casa / enterren / etc... mai per voluntat pròpia. I de casar-me per l'esglèsia ni te cuento...

4. Nadal, etc... són tradicions que almenys per a mi tenen a veure amb la comercialitat (contra la que no tinc res) i amb la meua família, no amb l'esglèsia. O... ¿què passa? ja que l'esglèsia catòlica es va apropiar de les tradicions anteriors, ¿no puc jo apropiar-me de les catòliques?

5. No em queixo de què vinga el Benet, em queixo de que el desplegament sense precedents em coste una pasta absurda. O quan ve Putin montem tot este tinglao? No senyor... li fem un rebement de cap d'estat normal, com hauriem de fer ara.

6. No sé si és el teu cas, però hipocresia la de molta gent que s'autodenomina creient i és creient pel que li convé (¿quants arriben verges al matrimoni?)... i no parlem d'hipocresia en relació a l'esglèsia, que si alguna institució és hipòcrita ací és l'esglèsia.

04 de juliol, 2006 21:13  
Anonymous Anònim va dir...

"Que sàpiga jo, la major part del pressupost és de caracter privat"

Segons les dades que va donar la Organització de la Trobada Anual de les Famílies la visita del Papa costarà 30 milions d'euros, dels quals 20 milions els pagarem entre tots. Aquests gastos inclouen, aixó si, un magnífic altar pel mòdic preu de 600.000€
En canvi, l'esglèsia no posa ni un duro. Clar, serà que no tenen diners. Tan sols tenen el 80% del patrimoni artistic espanyol, 100.000 propietats inmobiliaries, o el 70% de sòl urbanitzable de ciutats com Toledo o Santiago de Compostela. Al 2005 l'esglèsia católica va rebre 23.000 milions de pessetes directament de les arques de l'estat. I diuen que no tenen per a pagar els capellans...
Però bé, no sé de què ens estranyem, ja que el PP, el partit que ens governa, te forts llaços amb l'esglèsia, i diversos consellers i alts càrrecs pertanyen al Opus Dei.
En fi, per a que després diguen que som un estat laic. Jo, tampoc l'espere.

04 de juliol, 2006 22:39  
Blogger Javi Sorribes va dir...

Sobre el tema econòmic no cal que contesto, però...

1. I el president del gobern nombra als ministres


I què? Els ministres trien el següent president del govern?? Perquè, si no és així, no entenc l'exemple.

I, si algú que no siga Ivan també pensa que el Vaticà és una democràcia, que ho diga. Perquè la Wikipedia diu "monarquia electiva", la CIA "Ecclesiastical - a government administrated by a church", l'enciclopèdia britànica "Papacy (the system of government of the Roman Catholic Church of which the pope is the supreme head)"... però ni Google diu res sobre Vaticà i Democràcia!!

04 de juliol, 2006 22:50  
Blogger Daniel Monfort va dir...

Primer criticaré un poc el teu missatge, sobre les ajudes a les víctimes. Si es demostra que la culpa no és de les víctimes (com a València) hi ha tot un mecanisme d'ajudes, tant si són 41 morts com 1. Un altra cosa és que la classe política s'omple més la boca amb 40 mort que amb un sol.

Sobre el papa:
- és el cap d'un estat ben raro, amb poca natalitat i sense seleccions esportives. Això no deixa de ser una anècdota.
- La visita? Té tot el dret a anar a valència, com jo també el tinc, però les mogudes estes sobren. Sobren, quan l'església va d'institució caritativa i això de caricatiu no en té res. Eixa és un dels punts hipòcrites de la santa madre.
- Si jo celebro festes cristianes, pos mira, visc en un país de cultura cristiana, i el calendari festiu és el que és. Com diuen a St Antoni (per cert, gran festa), és una costum del poble i no l'anem a llevar.
- Si gent del PSOE és del Opus dei no deixen de repugnar-me igual que els del PP, PNB o CIu que ho puguen ser.
- I sobretot, Rita, li diràs amb qui t'agites a Benet?

05 de juliol, 2006 00:16  
Blogger r6ym0nd va dir...

Bé, la veritat és que és un accident, i per això pareix ser que existeix el seguro, que és qui paga les indemintzacions, tant en un accident d'autobús com de metro, de fet el bitllet que et traus et serveix com a tal (més info: acudir a Vicent amb molt de temps lliure :-)). D'aquesta manera, quan utilitzes un servei públic pagant, estàs assegurat en cas d'accident...


------------------------ (d'El Pais)
El seguro paga

La Ley 16/1987 de 30 de julio de Ordenación de los Transportes Terrestres, aprobada en 1987 y modificada en 2003, establece en su artículo 21: "En todo transporte público de viajeros, los daños que sufran éstos deberán estar cubiertos por un seguro, en los términos que establezca la legislación específica sobre la materia, en la medida en que dichos daños no estén indemnizados por el seguro de responsabilidad civil de suscripción obligatoria previsto en la Ley de Responsabilidad y Seguro de la Circulación de Vehículos a Motor".

"El seguro es obligatorio en cualquier red de transporte público, subterránea, en superficie o por carretera", confirma una portavoz de la Consejería de Transportes de la Comunidad de Madrid. Así, "cualquier viajero con billete está asegurado desde el momento en el que entra en las instalaciones del metro madrileño, y ante cualquier accidente que sufra es Metro de Madrid el que responde".

El seguro, que prevé diferentes cuantías en función de la gravedad de los casos, cubre tanto la asistencia sanitaria a las víctimas como las posibles indemnizaciones posteriores. Si el usuario ha resultado herido, él recibe directamente el dinero del seguro; si fallece, la dotación pasa a los familiares.
------------------------------

Sent un servei públic de la generalitat, alguna cosa han de fer per tú, no és el mateix que si et pinyes tu solet amb el cotxe. A més, en tot el revol que armen els periodistes, pues encara més motiu...

05 de juliol, 2006 00:31  
Blogger r6ym0nd va dir...

Sobre el papa, respon a unes característiques plenament valencianes: focs d'artifici, petardos, falles, pont de les flors (que costa mantindre una burrada de milions), construccions enormes rotllo ciutat de les arts i les ciències, oceanogràfic, palau de les arts o copa amèrica, molta imatge i tot ben gran, vistós i escandalós quan hi han línies de metro de fa vint anys fetes pols, carrers amb molta brutícia i mala olor, zones verdes amb ben poc verd, estacions de tren mal conservades, i suposo que un llarg etcètera. Es tracta de l'horterisme extrem que existeix a València.

Com a mínim, el palau de les arts és un exemple "de llibre": un edifici vistós, espectacular i sobretot enorme, en teoria el més gran d'espanya (que siga el més gran pareix que siga de lo més important que té el palau, vaja estupidesa...) i inaugurat sense acabar i amb greus deficiències arquitectòniques i acústiques. Pues bé, el projecte musical de dins és, de moment, la risa (res a vore amb Madrid o Barcelona, per no parlar de fora d'espanya), amb una programació basura, una orquestra feta a base de talonari i d'enxufaos i uns preus d'abonaments desorbitats. En resum, una vergonya.

05 de juliol, 2006 00:45  
Blogger Javi Sorribes va dir...

En quant a les indemnitzacions, no em referia a aquest cas en concret, em refereixo a qualsevol desgràcia multitudinària en general, que com deia Dani "els polítics s'omplen la boca" i anuncien ajudes que sense que vinga a cuento.

Que sapiga jo no sa inventat la forma de autorestaurar les obres d'art gratis. I per això espera a què les restaure l'estat però sense cedir la propietat. I un exemple ben proper és l'ermita de Sant Roc, que el poble porta anys intentant fer-se amb la seua propietat perquè està caient i l'esglèsia només diu que si no volem que caigue, que la restaurem, però de canviar de propietat ni pensar-ho.

Preferissen que caigue abans de que deixe de ser seua!!! I, si tens el concepte de "si no és de l'esglèsia és que serveix per a que ho disfruten uns pocs"... no sé què dir-te. Per a mi que seria més "de tots" si fos de l'ajuntament / diputació / govern autonòmic / govern central que ara, que no es pot obrir la porta perquè és la que aguanta tota l'esglèsia, i si la obrim cau.

05 de juliol, 2006 09:00  
Blogger Javi Sorribes va dir...

Ah! I gràcies a Cuxaro per convertir este post en el meu post més concurrit!!

05 de juliol, 2006 09:00  
Blogger Javi Sorribes va dir...

No sé... si és de l'esglèsia també és propietat privada. Què em vols dir, que l'esglèsia no es desfa d'ell perquè li importa el patrimoni artístic??

Si tant li importara es faria càrrec de totes les seues pertenències enlloc de deixar que caiguen esperant a que algú els les arregle. Un altre exemple, del que (si llegiren açò) ens podria parlar molta gent del poble, és el Temple Parroquial. Qui l'arregla? El poble. El missatge que dona l'esglèsia és: és nostre, però si no voleu que el patrimoni artístic es perda, pagueu.

I estem arreglant amb els nostres diners una propietat privada. Perquè eixa és una altra, per què distingueixes entre "de l'esglèsia" o "privat"?? Que l'esglèsia és pública? No senyor. L'esglèsia és una empresa.

Per tant, que no vinguen de "protegim el patrimoni" perquè no cola... Aci els diners els posa l'estat o fins i tot la gent del poble, però MAI l'esglèsia. Així que "que les puga mantindre" no és un argument. I, si a l'esglèsia li importara algo (per poc que fora) el patrimoni, cediria gratuïtament coses com l'ermita de Sant Roc, que a ells no els suposa res i als vilafranquins molt. Però no, preferissen que caiga per a poder dir-nos que ha caigut sense que fèrem res per evitar-ho, perquè, de tota la vida, l'esglèsia es basa en la culpa....

05 de juliol, 2006 13:20  
Blogger Javi Sorribes va dir...

a vila tot el mon te dret a que se arregle el carre, les faxades, els teulats, etc...

El carrer és un bé comú, és lògic que s'arregle pagant-lo tots. I, encara així, en molts casos (com és el del carrer d'En Pons, si no m'equivoco) els veïns paguen una part.

I, per la part que em toca, ¿té dret a que s'arreglen les façanes? Amb tot el respecte, tu lo flipas. Per a la façana de ma casa (en teoria edifici d'interés turístic) ningú va donar un duro, i en quan s'acabe aquesta onada de subvencions (crec que a finals de 2006) tothom torna a pagar-se totes les seues restauracions.

Ah! I segons la última llei de façanes protegides, jo estic obligat a mantenir i arreglar la meua façana, a més de tenir prohibit canviar-la. Per tant, jo no puc fer el que vullga però si que l'he de restaurar si està malament. Per què l'esglèsia (¿no té capital? ¿de què?) ha de tenir més drets que jo?

06 de juliol, 2006 09:23  
Blogger Javi Sorribes va dir...

Jejejeje tranquil...

De totes formes, em pareix bé que cadascú mantinga la seua propietat, i me pareix bé que les propietats que tenen algun interés per al poble en general s'arreglen.

Vull dir, el sistema de subvenció està bé com un extra, però no pot funcionar tot a cop de subvenció. Qui té una propietat (ja siga casa, esglèsia o el que siga) té una responsabilitat i l'esglèsia no l'està atenent... i és tan poderosa que ningú s'atreveix a exigir-li que l'atenga.

07 de juliol, 2006 09:20  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home