Dia raro...

No sé, suposo que és un post menos feliç que la resta. No me malinterpreteu, no vull dir que no siga feliç, de fet sóc una de les persones més felices (suposo que s'escriu així) que conec, però perdre gent sempre costa, i una tia i un amic/conegut (perdona, David, no sé qué eras...) en tan poc temps costa... I més en exàmens, que sempre donen temps per a pensar... Mireu, millor còpio un text que tinc per ací que parla dels metges, que sempre és divertit...

Verán: no soy mala persona. Soy médico. Una de las razones por las que quería ser médico era que pensaba que sería una buena profesión que ejercer (en el sentido del Bien, más que en el de emocionante o bien pagada o prestigiosa). Me gustaba mucho cómo sonaba: "Quiero ser médico", "Estoy estudiando para ser médico", "Soy médico de medicina general en un pequeño consultorio al norte de Londres". Pensaba que me haría parecer una persona como es debido: buena profesional, más bien inteligente, no demasiado ostentosa, respetable, madura, humanitaria... ¿Creen ustedes que a los médicos, por el hecho de ser médicos, no les importa la apariencia de las cosas? Pues claro que les importa. En cualquier caso, soy una buena persona, soy médico, y estoy en la cama de un hotel con un hombre a quien realmente no conozco demasiado llamado Stephen, y acabo de hablar de divorcio con mi marido.

Bueno, ara a otra cosa mariposa... la veritat que al blog este no escric molt, i quan escric poques vegades tracto temes del món real, vull dir que (lògic per als que me coneixen) només parlo de mi. Però no sé... mai he tingut un diari, igual estaria bé que el primer que tinc no l'ensenyara a tot el que vullguera veure'l, però mira... Ah! Per cert, el fragment és de Cómo ser buenos, llibre genial de Nick Hornby (si heu vist Alta Fidelidad amb John Cusack, el llibre original és d'ell)

Mira, vaig a aprofitar per a fer-li ràbia a Vicent: Vi, afronta-ho. Fa millor parella en mi que en tu... jejejeje...


Més coses... Ah! Freaks de la música, que sapigueu que pronte ix el nou disc de Belle & Sebastian. Ja sé que vos és igual, però el blog és meu, no?? Bueno, i de moment crec que ja és prou llarg el missatge, no?